Paisatge, Natura, Jardineria i Món Vegetal - Landscape, Nature, Gardening and Plant World -Paysages, la Nature, le Jardinage et le Monde Végétal - Paisajes, Naturaleza, Jardinería y el Mundo Vegetal - SI VOLS VEURE LES IMATGES MÉS GRANS UN CLICK SOBRE LES FOTOS -

dilluns, 5 de novembre del 2012

Coses a tenir en compte abans de sortir a la natura per al senderista



És convenient seguir una sèrie de normes perquè la nostra estada a la muntanya sigui el més agradable possible i perquè futurs excursionistes també puguin gaudir.


Heus aquí algunes coses a tenir en compte:


• Planifica la teva ruta. És molt important adaptar la durada i distància de la ruta al nivell físic dels participants. A més, recorda que a la muntanya no hi ha res fàcil.


• És recomanable no anar mai sol


• Ser previsor. Cal un coneixement previ de la zona que es va a recórrer consultant mapes o guies i que algun membre del grup dugui almenys mapa, brúixola o GPS sobretot les primeres vegades que es faci una nova ruta.



• Informar-se de la previsió del temps (d'aquesta manera sabrem quin material hem de dur). Actuar en funció de la climatologia que farà i les hores de llum de què disposem. Cal tenir en compte que en muntanya el temps pot canviar sobtadament. En cas de boira no desviar-se del camí i si la boira és molt espessa és millor donar la volta i retornar immediatament. Intentar-ho un altre dia és millor que perdre's.

• Ès recomanable avisar abans de sortir. Diguem sempre a un familiar o un conegut quins són els nostres plans, perquè així, en cas d'accident o qualsevol altre imprevist, el  rescat o localització serà més senzilla.


•Encara que no estigui expressament prohibit, no ho facis. No creuïs camps de cultiu, i si has de obrir tanques, tanca de nou per què no surti el ramat.

• Circula o camina només per els, camins o senders. Si ens sortim d'ells l'únic que aconseguirem és erosionar irreversiblement l'entorn.


• En rutes a través de llits de rius o rierols cal evitar sortir després de fortes pluges perquè no ens sorprengui una riuada.


•No arrencar res. Molta gent té el costum d'arrencar flors, branques o fins i tot  molestar als animals. Això impedeix la seva conservació tots ells tenen la seva funció a la natura.



Respectem


•  S'ha de tenir cura l'aigua. Quan arribis a una font o un rierol, intenta no embrutar. L'aigua és la font de la vida i un bé molt preuat.


• No fem foc. Per a la pràctica del senderisme no cal fer foc. El foc és el major perill per la muntanya.


• Valorem el nostre nivell. No posem metes molt dures si no estem segurs de poder aconseguir-les.


• Com qualsevol altre esport físic, hem d'escalfar els nostres músculs i preparar-nos per l'esforç que realitzarem. En acabar la sortida o ruta, els estiraments són fonamentals per tal d'evitar lesions com les estrebades musculars, torcements, tendinitis, etc. i redueixen la tensió muscular.


• Deixem la muntanya com  l'em trobat. No deixem escombraries ni altres restes, encara que pensem que són biodegradables. Portem sempre una bossa de plàstic on poder recollir-los.


En definitiva, l'excursionisme és per gaudir de la muntanya i, respectant aquestes normes, si un altre dia tornem a realitzar aquesta mateixa excursió ens agradarà trobar tot com ho recordàvem. Deixa-ho com estava i cuida'l com si fos teu.



Avui dia, fer sortides a peu a la natura és una bona manera per evadir-se del dia a dia del que ens imposem. Caminar és una gran manera d'entrar en contacte amb patrimoni natural i històric.

El senderisme és una activitat física que ens ajuda a combatre l'estrès millorant el nostre sistema cardiovascular i la resistència muscular, a més de mantenir a ratlla els nivells de colesterol i ajudar a controlar el pes.


Anar a peu és una de les formes més agradables d'entrar en proximitat amb l'entorn. Aprofita el temps de caminar per mirar i també per veure. No podem comprar horitzons i paisatges a les farmàcies, però cada cop reconeixem més clarament que els necessitem, que la seva contemplació ens fa una mica més feliços, que ens ajuden a sentir-nos millor.

                  
Sobretot cal fer servir el sentit comú.


  
 EQUIP BÀSIC


El primer que s'ha de tenir en compte és que si només anem a practicar un senderisme senzill, és a dir, si no fem grans ascensions o ens exposem a condicions extremes de vent i fred, no necessitarem roba excessivament tècnica, de manera que el preu ja no és un factor limitant, existeixen nombrosos comerços especialitzats en roba esportiva aptes per a tots les butxaques.


Pantalons: Ha de ser còmode i ampli per tenir una total llibertat de moviments i, a la vegada, confeccionat en un teixit resistent perquè no es trenqui al menor frec, amb una pedra o una bardissa. És millor que siguin d'un material que no retinguin molt la humitat i no triguin a assecar-se. Desaconsellable el cotó per aquest motiu. És recomanable portar pantalons llargs a les excursions per evitar rascades o esgarrinxades de la vegetació.



Botes: Són una de les parts més importants de la nostra indumentària. El millor és comprar unes tipus trekking, és a dir, flexibles, lleugeres i amb una sola amb bona adherència, bon amortiment i resistència als cops. Cal no utilitzar sabatilles d'un altre esport si ens movem per senders de muntanya, ja que és molt fàcil relliscar amb elles. A més, els nostres turmells com més protegits estan és amb les botes. Es preferible estrenar les botes abans d'anar a una excursió perquè segurament us sortiran rascades i / o butllofes. Feu-les servir abans en trajectes curts per adaptar-les als vostres peus. Si els peus pateixen no arribarem gaire lluny.

Els mitjons també són molt importants. Cal que siguin suaus, sense moltes costures que molestin o llaguin i, d'un gruix adient a l'época. És bo utilitzar teixits tècnics perquè mantinguin els nostres peus abrigats i secs. És important portar un joc de recanvi com mínim dins la motxilla.



Samarreta tèrmica o camisa: Depenent de la temperatura i de l'esforç que anem a fer servir una cosa o una altra.


Folre polar o jersei: Depenent de la temperatura i de l'esforç però també per abrigar-nos si canvia el temps, pugem a un coll exposat al vent o simplement per tapar-nos si parem i estem suats.


Un buff també va molt bé. Si el portem al coll ens lliurarà del fred a l'hivern i de les típiques cremades del sol al clatell durant l'estiu.


Gorra o barret: Fonamental per protegir els nostres caps del sol a l'estiu o del fred a l'hivern.


Impermeable: per defensar-nos de la pluja i del vent o dels canvis bruscos de temps. És convenient portar'l sempre.


Ulleres de sol: la protecció ocular és importantíssima sobre tot en activitats de neu.


Bastó o bastons: No són imprescindibles per són de gran ajuda tant a les pujades com en les baixades. Va bé per prevenir lesions de genolls, el pes queda repartit i les articulacions no pateixen tant.


Per als més curiosos vindrà molt bé proveir de guies d'aus, arbres i uns prismàtics, per no perdre detall.


A l'hivern

Si anem a practicar el senderisme durant l'hivern caldrà tenir en compte alguns canvis en el nostre equip, ja que ens anem a enfrontar a unes condicions climatològiques bastant més dures.

Per exemple, les botes han de ser molt més resistents, robustes i impermeabilitzades perquè, si fos necessari, puguem caminar per neu i els nostres peus no es mullin ni passin fred. Si hi ha neu, les plaques de gel són freqüents no et descuidis els grampons. La roba interior haurà de ser tèrmica, ja que deixa transpirar.


La gorra ara serà de llana i ens podrem cobrir les orelles amb ella, cosa que s'agraeix molt quan el vent és fort.


L'últim element fonamental en una sortida hivernal són els guants o manyoples i polaines quan hagi neu, ja que per les extremitats es perd molta calor corporal.



MATERIAL


Ara que ja hem vist tota la vestimenta que hem de dur a una sortida, només ens queda per veure quin material ens ha d'acompanyar en tota excursió. Per transportar-lo, en una sortida d'un sol dia, amb una motxilla de 25 o 30 litres tenim més que de sobres, en què portarem. Una bona motxilla, cal que sigui còmoda, resistent i adaptable amb corretges de subjecció a la cintura i al pit perquè la càrrega estigui fermament subjecta a nosaltres i no balli mentre caminem.



Una cantimplora o Camel Bag: De litre o litre i mig són més que suficients per a sortides de no més de quatre hores. De tota manera, abans de partir és millor informar-se de si podrem aprovisionar d'aigua durant el camí.


Aliment necessari per reposar forces durant el camí, molt aconsellable la fruita, la fruita seca i la xocolata.


Un xiulet: Si hi ha boira, ens perdem o prenem mal ens serà molt útil perquè ens localitzin.


També és molt pràctica una llanterna frontal  per al cap


Crema solar: Importantíssima per evitar les doloroses cremades del sol, tant a l'hivern com a l'estiu.


Protector labial.


Mapa i brúixola. Pot ser substituït per GPS.


Paper higiènic.


Navalla multiusos: Aquestes pràctiques navalles ens poden treure de més d'un tràngol. Bosses d'escombraries: Com hem comentat en l'apartat de normes, mai deixis restes de cap tipus a la muntanya, encara que creguis que són biodegradables. Emporta-te'ls en una bossa i els diposites quan tornis en una zona preparada per a això.


Farmaciola: Una petita farmaciola amb el material més bàsic ens pot estalviar mals majors en cas de patir algun contratemps. Encara que no hi ha costum d'incloure'l en la llista de material a les sortides, mai ha de faltar en la nostra motxilla. No es tracta de portar tot un hospital a les nostres esquenes, sinó de tenir el més bàsics per a petits incidents que podem patir a les nostres sortides, com torçades, talls amb filats o bardisses, picades, etc.


La farmaciola d'un excursionista hauria d'anar proveït de:


-Tisores o cúter


-Esparadrap


-Pinces (com les de depilar)


-1 bena normal


-1 bena elàstica


-Gases estèrils


-Analgèsics (aspirina, etc.)


-Punts de sutura adhesius


-Antiinflamatori


-Antisèptic (Betadine)


-Vaselina


Si l'excursió durarà més d'un dia es poden afegir altres medicaments com antidiarreics, antihistamínics, etc., Però sempre hem de tenir en compte que han de ser medicaments que coneguem i sapiguem utilitzar.



Efectes personals: Portar per si un cas diners, el DNI o un altre document que ens identifiqui, càmera de fotos, paper i bolígraf, etc.


Telèfon mòbil, amb bateria carregada.


Senyalització dels senders 
L'itinerari dels senders homologats es senyalitza en els seus extrems, en les cruïlles i en els llocs on és difícil seguir-lo. Aquesta senyalització pot ser en forma de rètols indicadors, estaques o, més sovint, en forma de senyals pintats als arbres, pedres o d’altres elements del paisatge. Els colors dels senyals indiquen de quin tipus de sender es tracta (GR, blanc i vermell; PR, blanc i groc; SL, blanc i verd).   Hi ha tres tipus bàsics de senyals: els de continuïtat del sender, els de pas barrat i els de canvi brusc de direcció.

Hi ha tres tipus bàsics de senyals: els de continuïtat del sender, els de pas barrat i els de canvi brusc de direcció.

Senyalització senders


  • Senders de Gran Recorregut (GR): de més de 50 km
  • Senders de Petit Recorregut (PR): d'entre 10 i 50 km 
  • Senders Locals (SL): de menys de 10 km


Bona Ruta

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin post més ben complet!!! Ara flipo com els meus pares anaven a fer excursions amb els seus jerseis de llana, la seva llauna de sardines, sense mòbil, sense GPS... tot i que he de confessar que jo tampoc duc tantes coses... :S

Jordi ha dit...

Gràcies per la teva visita i per donar-nos a conèixer en el teu bloger. L'equip que detallem en el llistat no és del tot imprescidible, però ens ajudarà a preparar la motxilla perquè la sortida sigui més agradable i confortable. Segurament els teus pares no tenien aquests materials ténicos però sí sentit comú, avui dia molta gent surt a la muntanya com si anés a passejar per la platja. A les nostres sortides hem trobat persones a més de 3.000 metres d'altitud, amb poca o cap experiència, sense motxilla, amb calçat no adequat, ... una autèntica irresponsabilitat. Quan preparem les nostres excursions, al cotxe, acostumem portar una mica de tot i adaptem la motxilla en el moment de sortir segons la situació. Avui en dia anar adaptant a les noves tecnologies està a l'abast de la majoria.